Aquests quaderns personals havien de desaparèixer, però Stanislaw Dziwisz, secretari personal del Papa Joan Pau II durant més de quaranta anys, no ho va permetre.En el seu testament, Joan Pau II expressava amb tota claredat la seva voluntat que tots aquests quaderns íntims es cremessin. Stanislaw era qui ho havia de fer. Tanmateix, el fidel secretari del Papa va ser incapaç de seguir l?ordre, i els va guardar amb gran delicadesa. No va ser un acte de desobediència, sinó de gran generositat: Stanislaw va comprendre que el món havia de conèixer el costat més íntim i espiritual del Papa més carismàtic de tots els temps. Així que no va destruir els apunts, sinó que els va ensenyar a la Congregació per a les Causes dels Sants, per examinar la vida del Papa en el procés de la seva beatificació. La lectura dels quaderns va confirmar que Joan Pau havia portat una vida interior profundíssima i intensa i que aquesta gran fondària personal l?havia fet fort i havia estat decisiva en totes les seves actuacions com a Papa.I ara, coincidint amb la imminent canonització del Papa, i en un context de gran crisi social, econòmica, moral i espiritual, les seves paraules més íntimes veuran la llum per primera vegada, ens descobriran un Joan Pau que desconeixíem, i ens seran de gran inspiració.
En els apunts personals de Joan Pau II, el lector hi trobarà:? Un testimoni de més de quaranta anys de vida del Papa.? Una crònica de la seva rutina diària.? Una guia espiritual fascinant per a tots aquells interessats en els pensaments del Papa.? Una oportunitat per trobar un recés a soles amb Joan Pau II.? El document principal del procés de canonització.? La millor preparació per a la canonització i l?acció de gràcies.

«?Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m?acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria??Blanca. El blanc m?asserena.?La voleu decorada??Millor sense ornaments.?Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida??Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.?Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».
Un recorregut per la història d?aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fi ns a lasofi sticació dels nostres dies.